UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

La 5a Assemblea Nacional d’EUiA afirma que l’actual crisi econòmica no pot deslligar-se de l’ordre econòmic internacional imposat pels EEUU desprès de la II Guerra Mundial i les seves polítiques monetàries imposant l’hegemonia del dòlar. De manera especial desprès de l’enfonsament de la URSS, l’expansió de l’imperialisme dels EEUU ha anat amb paral·lel a un augment de l’explotació dels treballadors i treballadores de tot el món, i de pobles sencers condemnats a la marginació, la fam i la misèria. A la creixent inestabilitat del sistema econòmic hi ha contribuït el finançament d’armes i de guerres imperialistes, com la d’Iraq, amb la destrucció i atemptats constants als drets humans i a la sobirania dels pobles.

El treball en precari i els baixos salaris, resultat de les polítiques deflacionàries dels governs dels països desenvolupats, han minat el sistema financer i creditici internacional. Una globalització basada en la privatització i la desregulació del FMI, el Banc Mundial i la OMC, l’han imposada fins ara a totes les economies. Els governs i les institucions de la Unió Europea (UE) i els partits polítics d'Europa, que han donat suport a aquestes polítiques durant dècades, han d'assumir la seva responsabilitat.

Des d’aquesta Assemblea diem no a l’estratègia neoliberal que va conduir al derrocat Tractat de Lisboa, i proposem acabar amb els paradisos fiscals i els moviments especulatius de capital. Exigim, en canvi, la creació d’un impost sobre les transferències de capital (taxa Tobin) en benefici de les societats més pobres del planeta.

Aquesta crisi comporta corrupció i frau dels més poderosos, i actua de manera especial com un gran i regressiu mecanisme de redistribució de rendes contra les persones assalariades, apropiant-se dels estalvis dels treballadors i treballadores i posant en precari no sols el seu lloc de treball sinó el seu habitatge, en els casos tan freqüents de famílies treballadores hipotecades.

Denunciem que tot i que aquesta crisi és resultat de les polítiques neoliberals, s’utilitza contra tota lògica per a continuar fomentant-les. En aquesta crisi, que representa la injustícia i el desequilibri capitalistes, els neo-conservadors que dominen les institucions econòmiques més importants de la globalització volen acabar definitivament amb l’estat del benestar, juntament amb altres conquestes obreres. Mentre els governs destinen milions i milions de dòlars a salvar els establiments financers més culpables, imposen restriccions de la despesa i augmenten el ritme de les privatitzacions descarades o encobertes --com s’està demostrant en el sector de la salut i de l’ensenyament públics i la xarxa de protecció social.

Aquesta Assemblea denuncia els nous atacs que pateix la gent treballadora. En lloc de disminuir el temps de treball cap a les 35 hores i anar cap a la plena ocupació, des de la Comissió Europea intenten implantar jornades de fins a 65 hores, o fórmules de contractació individual fora de tot control i conveni. Amb això intenten debilitar encara més el poder de negociació de la classe obrera, els seus delegats i els sindicats de classe. La classe obrera industrial i el moviment obrer organitzat s’esquerda i transforma amb les externalitzacions de serveis, les deslocalitzacions, els canvis del model productiu, les noves tecnologies, la segmentació dels mercats de treball, el paper de la formació i els coneixements en la força productiva del que s’anomena amb volgut equívoc “capital humà”.
Les dones treballadores ho tenen especialment difícil en temps de crisi, perquè a la pèrdua de conquestes i seguretats s’hi ajunta l’ofensiva ideològica que les vol de retorn a casa. El fil roig passa, ara més que mai, per les dones treballadores que han d’enfortir i enfortir-se en els sindicats de classe; pels col·lectius altament feminitzats de treballs i contractes en precari; per les dones immigrades; per a les que cobreixen les vergonyes del sistema treballant per sous indignes en els serveis privatitzats o d’assistència i cura; per totes les dones treballadores que es mouen en el difícil equilibri entre la marginalitat i la consciència de classe; per les dones lluitadores que teixeixen xarxes entre els drets civils, socials, econòmics i laborals.
Denunciem que a la UE, i al govern espanyol, avancin les polítiques que tracten les persones immigrades exclusivament com a ma d’obra, subjectes a la llei d’estrangeria, al temps que se’ls responsabilitza de la crisi econòmica, tal i com es reflecteix en la coneguda Directiva de la “vergonya” i en diverses declaracions del Govern del PSOE. Nosaltres defensem els drets de ciutadania de les persones nouvingudes i una política de reconeixement de tots els drets i tots els deures en equitat per a les persones immigrades.

Ara més que mai no podem tolerar que grans empreses que gaudeixen de situacions privilegiades en els seus sectors, en lloc de pagar sous dignes i no discriminar ni per gènere ni per procedència, s’excusin en la crisi per a presentar ERO’s, reduir plantilla, forçar pre-jubilacions -com la vergonya de Telefònica als 48 anys- i per a dur a terme deslocalitzacions injustificades. No podem tolerar que en nom de l’augment de la taxa de benefici, utilitzin l’amenaça de les deslocalitzacions per aconseguir més ajudes públiques en un xantatge econòmic i social sense precedents als tres nivells de govern: municipal, autonòmic i estatal.

Aquestes són només algunes de les empreses afectades: Nissan, SEAT, ACC, Pirelli, Frigo, DISA, Esteban Ikeda, Simón, Mercedes, FRAPE, Freudenberg, Tecnoconfort, Tyco, T–Systems, Delphi, Tallers Casals, SONY, Vitri, Primayor, Lehman Brothers, Essa Palau, Roca, Visteón, Durex, Eurosit, Ficotriad o Ficotrapsa. Aquesta 5a Assemblea Nacional es solidaritza amb els treballadors i treballadores afectats.

Denunciem la manca de polítiques laborals actives que han permès que a l’estat espanyol, i a Catalunya, la taxa d’atur creixi molt per sobre de la resta de països de la UE, acostant-se al 12% de la població activa espanyola i superant ja el 9% a casa nostra. Defensem l’encert de l’esmena a la totalitat del Grup Parlamentari d’IU/ICV-EUiA als Pressupostos Generals de l’Estat perquè no afronten un canvi de model, per la poca sensibilitat social, perquè l’austeritat no es predica ni legisla per als que més tenen -amb l’eliminació del impost de patrimoni- perquè no resolt el finançament autonòmic i redueix el municipal. És a dir, per la manca de mesures efectives del govern del PSOE per afrontar les causes i les conseqüències de la crisi.

Denunciem l’argument mentider que cal que “totes i tots” fem esforços per sortir de la crisi i per tan cal reduir els sous i revisar els subsidis i les pensions. Diem no a la “flexibilitat laboral” que entenem com a “flexiexplotació” renovada. Diem no a que s’augmenti per llei l’edat de jubilació. I denunciem que mentre els Governs gasten milers de milions d’euros per a salvar bancs i companyies asseguradores, es digui que no hi ha recursos per a millorar el servei de salut i l’ensenyament públics i de qualitat, per a finançar la llei de la dependència, per evitar els desnonaments de les famílies treballadores, perquè ni una persona gran més sigui objecte del mobbing immobiliari i especulador. Denunciem que la crisi és amable amb els culpables, i agressiva i dolorosa per a la gent treballadora i per als menys afavorits: gent gran, dones, persones malaltes o discapacitades i els més joves.

La gestió pública exigeix més que mai la màxima transparència. Denunciem que no es faci públic qui són els bancs i caixes receptors de les ajudes –o que la informació no es doni amb puntualitat i claredat (Espanya) i exigim la pràctica de balanços transparents. Denunciem que les necessàries nacionalitzacions (disposades amb urgència) s’anunciïn com a mesures “temporals” (Regne Unit). Denunciem que bona part del “rescat” es transformi en pagament de dividends pels accionistes de les empreses salvades de la fallida (EEUU). Les mesures preses sense control ni transparència i a títol “provisional” tan sols reforcen el capitalisme anomenat de casino -salvatge, especulatiu i impune- basat en una forta connexió entre l'estructura del mercat de treball i el mercat financer, per a benefici dels especuladors i dels paràsits. Les ajudes públiques del sistema bancari han de sotmetre's a control públic i han de propiciar un model de desenvolupament econòmic i social diferent.

Els Pressupostos de la Generalitat d’enguany han d’avançar encara més –en la fase de tramitació— en el seu compromís social. Ens comprometem a vetllar perquè els compromisos a l’Acord d’Entesa i al Programa de Govern estiguin reflectits. Diem no al copagament dels serveis de salut en tant que denunciem les maniobres de la patronal sanitària per retallar, encara més, serveis i prestacions públiques del sector. Pel que fa a l’habitatge, proposarem en concret, al Departament d’Habitatge de la Generalitat, que negociï el títols hipotecaris de les famílies que no hi poden fer front de manera que, a canvi d’un lloguer assequible, cap persona es vegi privada de la seva llar. I vetllarem que els compromisos, en la resolució de la ILP sobre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, siguin atesos en la seva totalitat.

La 5a Assemblea Nacional d’EUiA, juntament amb els germans del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) i del Grup Parlamentari de la Esquerra Unitària Verda Nòrdica (GUE), ens comprometem, més que mai, en l’Europa democràtica i social, sostenible i en pau perquè –com s’ha demostrat- els principis de la UE dels Tractats de Maastricht i Amsterdam han fracassat. Hem de construir des d’uns principis nous Europa per que s’afavoreix la creació d'ocupació i un sistema de benestar just. En primer lloc, s'ha de garantir el poder de compra i els estalvis de les treballadores i els treballadors incrementant el nivell de salaris de manera que augmenti també la demanda interna; el Banc Central Europeu s’ha de sotmetre al control públic i democràtic per poder fer una política de crèdit que ajudi a un nou tipus de desenvolupament basat en la justícia, la solidaritat i la equitat i a una ocupació estable. El Pacte d'Estabilitat i Creixement s'ha de transformar en un Pacte de Solidaritat donant màxima importància a l'ocupació i als criteris socials i ecològics. Cal de posar, de manera definitiva, l’economia al servei de les persones.

Des de la nostra convicció internacionalista i solidària, denunciem que la crisi originada en el nucli més ric del primer món i que s’estén cap els països en vies de desenvolupament, es produeix juntament amb una crisi alimentària que es podria resoldre esmerçant tan sols un 1% del que s’ha destinat fins ara a retornar la liquiditat i la confiança del sistema bancari i financer en els països més desenvolupats. També el model energètic ha entrat en crisi i reclama canvis en profunditat de les seves formes de producció, distribució, consum i finançament. I des de la nostra consciència i compromís ecologista, denunciem un model de producció depredador, responsable de la crisi ecològica i el canvi climàtic que atempten contra la supervivència del planeta, i estem compromesos en un model de desenvolupament sostenible.

EUiA vol deixar palesa la irracionalitat i la injustícia d’aquest sistema econòmic: el capitalisme; i a la seva manca d’equitat i la seva total incompatibilitat amb l’ètica i la justícia. Ens comprometem a seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives, EUiA diu NO a la refundació del capitalisme.

Ara més que mai és necessari que els treballadors i les treballadors sense distinció d’edat, sexe, ètnia, nacionalitat o sector d’ocupació, s’uneixin, s’organitzin i defensin els seus interessos: l’ocupació, els drets socials i laborals, l’estat del benestar, els serveis públics i de qualitat. Una agressió d’aquest tipus mereix una resposta.

Ara més que mai calen noves aliances entre les persones que viuen del seu treball i es veuen directament afectades per l’embranzida de la crisi. Sols així, amb la construcció d’amples aliances de les persones que viuen del seu treball i autònoms, de persones aturades i jubilades, de les persones que tenen petits comerços, tallers o petites i mitjanes empreses la política podrà imposar-se a l’economia, i l’economia estarà al servei de les persones.

Són moments per apel·lar i recuperar la solidaritat entre la gent treballadora. Són moments de noves complicitats entre l’esquerra política i social. Són moments per treballar plegats per a garantir una economia al servei de les persones. Només junts podrem seguir avançant cap a una societat més justa i avançada.

I també, volem fer una crida especial a les persones que es senten soles, amenaçades i esporuguides davant la crisi, una crida al compromís i a acostar-se a EUiA des del convenciment que la solució a la crisi i al capitalisme no serà mai individual, sinó col·lectiva.

Aquesta 5a Assemblea Nacional és una invitació a transformar aquest sistema capitalista des de Catalunya, una invitació a la participació per a la fundació democràtica i necessària del socialisme pel segle XXI.


Barcelona 9 de novembre de 2008